En atletisme les curses més curtes i explosives són les curses de velocitat. En pista coberta es corren sobre distàncies de 50 m i 60 m i a l'aire lliure sobre 100, 200 i 400 metres.
La sortida
Els atletes començen la cursa ajupits als blocs de sortida, que els ajudaran a guanyar impuls al principi de la cursa, que hi ha sobre la ratlla. Els blocs tan sols s'utilitzen a les curses de velocitat i a les de relleus. La sortida en aquestes curses pot ser decisiva, degut a la seva curta durada.
El desenvolupament
Un cop que el jutge done el tret de sortida l'atleta s'impulsa amb els blocs i fa els 10 o 20 primers metres lleugerament ajupit, per finalment posar l'esquena completament recta. Això permet una major obertura de cames. L'atleta s'ha d'impulsar fortament contra el terra en comptes de "recolzar-s'hi" com potser faria en una cursa de fons o mig fons. A totes les curses de velocitat l'atleta ha de mantindre's al mateix carrer pel que va començar. La invassió del carrer veí és motiu de desqualifuicació,[5] amb l'excepció de si ho fa forçat per altre corredor i sense obtindre cap avantatge.[6] L'atleta no escatima en cap moment en velocitat: va tot el recorregut al màxim; potser amb l'única excepció dels 400 metres, on l'atleta pot rebaixar la velocitat en determinats moments per pressionar més en altres zones.
L'arribada
Com a la resta de curses de l'atletisme, el guanyador és l'atleta que creua amb el seu tronc primer la vertical de la ratlla de meta.[7] Per tant, no es tindra en conte si ho fan amb el cap, el coll, els braços o les cames.
El salt de llargada és una prova atlètica consisteix en agafar embranzida corrent sobre un pla horitzontal, i saltar el màxim que puguis sense fer nul. S'ha de saltar sobre un banc de sorra. La distància del salt es mesura des de la taula de batuda fins a la marca més endarrerida sobre la sorra marcada pel cos de l'atleta.
A totes les curses de velocitat l'atleta ha de mantindre's al mateix carrer pel que va començar. La invassió del carrer veí és motiu de desqualifuicació,[5] amb l'excepció de si ho fa forçat per altre corredor i sense obtindre cap avantatge.[6] L'atleta no escatima en cap moment en velocitat: va tot el recorregut al màxim; potser amb l'única excepció dels 400 metres, on l'atleta pot rebaixar la velocitat en determinats moments per pressionar més en altres zones.
