El significat més habitual d'atleta (del grec antic αθλος (athlos), que significava "competició") és el d'una persona que poseix una capacitat física, força, agilitat,o resistencia superior a la mitjana i, en consequència, es apte per activitats físiques, especialment per les competitives.
En contextes més específics, un atleta es qui pràctica l'atletisme, o participava en els antics Jocs Olímpics. [1]
Es poden considerar moltes coses per elegir al millor atleta, ja que els quatre pilars d'un atleta són la resistència, la força, la velocitat i l'agilitat.
dimecres, 11 de gener del 2012
Llançament de javelina
El llançament de javelina és una prova del atletisme actual, on es llança una javelina, feta de metall o fibra de vidre. Antigament, la javelina era una arma, més lleugera que una llança.
El llançament de jabalina, es fa amb una carrera prèvia i ha de llançar-se per sobre de l'espatlla o del braç de llançar.
El llançament de jabalina, es fa amb una carrera prèvia i ha de llançar-se per sobre de l'espatlla o del braç de llançar.
Curses de Tanques
Les carreres de tanques són carreres de velocitat en la qual els competidors han de superar una sèrie de barreres de fusta i metall (o plàstic i metall) anomenades tanques. Les carreres de tanques a l'aire lliure són les més populars. Per a la categoria masculina (branca varonil) existeixen els 110 metres amb tanques, i per a la femenina els 100 metres amb tanques, les quals es corren amb les denominades tanques altes. També existeixen els 400 metres amb tanques, amb tanques més baixes. En pista coberta es solen córrer els 60 metres amb tanques, també amb tanques altes.
dimarts, 10 de gener del 2012
Curses de relleus
En atletisme, les curses de relleus són proves per equips de quatre components en què un corredor recorre una distància determinada, després passa al següent corredor un tub rígid anomenat testimoni i així successivament fins que es completa la distància de la cursa. La passada del testimoni s'ha de realitzar dins d'una zona determinada.
El corredor que lliura el testimoni dipositarà ell mateix sobre la mà del seu company, que estarà ben estesa cap enrere. El receptor, amb un moviment ràpid de canell portarà el testimoni cap endavant.
El corredor que lliura el testimoni dipositarà ell mateix sobre la mà del seu company, que estarà ben estesa cap enrere. El receptor, amb un moviment ràpid de canell portarà el testimoni cap endavant.
Cualitats físiques
•Velocitat, força, cordinació
Errors
•Pasada fora de la zona de canvi•Caiguda del testimoni.•Rebre el testimoni amb poca velocitat
•Velocitat, força, cordinació
Errors
•Pasada fora de la zona de canvi•Caiguda del testimoni.•Rebre el testimoni amb poca velocitat
dimecres, 23 de novembre del 2011
Curses de Velocitat
En atletisme les curses més curtes i explosives són les curses de velocitat. En pista coberta es corren sobre distàncies de 50 m i 60 m i a l'aire lliure sobre 100, 200 i 400 metres.
A totes les curses de velocitat l'atleta ha de mantindre's al mateix carrer pel que va començar. La invassió del carrer veí és motiu de desqualifuicació,[5] amb l'excepció de si ho fa forçat per altre corredor i sense obtindre cap avantatge.[6] L'atleta no escatima en cap moment en velocitat: va tot el recorregut al màxim; potser amb l'única excepció dels 400 metres, on l'atleta pot rebaixar la velocitat en determinats moments per pressionar més en altres zones.
La sortida
Els atletes començen la cursa ajupits als blocs de sortida, que els ajudaran a guanyar impuls al principi de la cursa, que hi ha sobre la ratlla. Els blocs tan sols s'utilitzen a les curses de velocitat i a les de relleus. La sortida en aquestes curses pot ser decisiva, degut a la seva curta durada.
El desenvolupament
Un cop que el jutge done el tret de sortida l'atleta s'impulsa amb els blocs i fa els 10 o 20 primers metres lleugerament ajupit, per finalment posar l'esquena completament recta. Això permet una major obertura de cames. L'atleta s'ha d'impulsar fortament contra el terra en comptes de "recolzar-s'hi" com potser faria en una cursa de fons o mig fons.
A totes les curses de velocitat l'atleta ha de mantindre's al mateix carrer pel que va començar. La invassió del carrer veí és motiu de desqualifuicació,[5] amb l'excepció de si ho fa forçat per altre corredor i sense obtindre cap avantatge.[6] L'atleta no escatima en cap moment en velocitat: va tot el recorregut al màxim; potser amb l'única excepció dels 400 metres, on l'atleta pot rebaixar la velocitat en determinats moments per pressionar més en altres zones.L'arribada
Com a la resta de curses de l'atletisme, el guanyador és l'atleta que creua amb el seu tronc primer la vertical de la ratlla de meta.[7] Per tant, no es tindra en conte si ho fan amb el cap, el coll, els braços o les cames.
El Salt de llargada
El salt de llargada és una prova atlètica consisteix en agafar embranzida corrent sobre un pla horitzontal, i saltar el màxim que puguis sense fer nul. S'ha de saltar sobre un banc de sorra. La distància del salt es mesura des de la taula de batuda fins a la marca més endarrerida sobre la sorra marcada pel cos de l'atleta.
És una prova dels Jocs Olímpics en categoria masculina des d'Atenes 1896 i en femenina des de Londres 1948.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)